Es Reguinyol

Ja fa una setmana que hem tornat d’Altea, després de tres anys assistint a la festa del porquet podem dir que allà hi tenim bons amics. Aquest any no ha estat gaire diferent dels altres però això no vol dir que ens hagi agradat manco. Vàrem arribar dissabte el matí, el vol? Bé, ni gaire mogut ni gaire tranquil però bé, el trasllat per carretera passat per aigua, però sabíem el que ens esperava en arribar, un bon berenar, unes costelles torrades que semblaven de mamut, mai no hem vist un animalet d’aquets però per les dimensions ben segur que se li semblava (mireu les fotos i ja m’ho direu), pa amb tomàquet, escalivada i altres coses, amb poques paraules un berenar així com toca, per allà no van de perdaleries. Però no tot havia de ser menjar i riure, desprès del berenar i de deixar caure les darreres quatre gotes del cap de setmana, vàrem començar a sonar i amb altres colles de xirimiters de la comarca a més dels anfitrions vàrem fer un cercaviles pel casc antic del poble. Tot i està situat a un dels indrets més explotats de la costa peninsular, ben a prop de Benidorm, han sabut conservar l’encant del que era un petit poble de pescadors, amb els carrers empedrats i no rajoles com es fa avui dia, les façanes blanques enlluernadores que reflecteixen aquest sol mediterrani que nosaltres coneixem tan bé, i a la part més alta del poble, coronada per teules de ceràmica blava i blanca i desafiant encara ara i per molts anys els fastigosos gratacels de Benidorm l’església de la Mare de Déu del Consol i la plaça de l’església , lloc de trobada nocturna del jovent i dels no tan joves i escenari ideal pel que vendria després del berenar, un bon dinar i un millor sopar, que això es lo important, i entre menjada i menjada de tant en tant qualque sonada, (havíem de justificar la convidada, que l’any que ve tenim ganes de tornar-hi). Tan sols hi vàrem estar un dia, i això no dona per molt, però ben segur que hi tornarem, i que en tenir l’oportunitat i els cèntims necessaris els convidarem a ells a Mallorca, perquè son bona gent i aquí també ens agrada compartir les nostres festes.

Salutacions als nostres amics d’Altea, especialment a Raimon Galiana, personatge entranyable i singular i ànima d’aquesta festa, als d’Ondara, de Gata, de Crevillent i de l’Alfàs, als dansadors del grup Porxet de Polop i de l’Aixama de Relleu i a tots als qui vàreu participar a la festa del porquet 2009. Gràcies per comptar amb nosaltres un any més i fins l’any que ve si no ens trobem abans.